Fa uns dies que parlava de les persones amb les que he pogut compartir espai polític dins la gestió municipal: el regidors i regidores que al llarg de 24 anys, m’han acompanyat a l’Ajuntament de Vilafranca. Però enlloc vaig nomenar els funcionaris i el personal municipal que feren possible que es desenvolupàs aquesta tasca política. No va ser oblit, simplement considerava que es mereixien que als hi dediqués un escrit a part.
Aquest grup de persones, homes i dones que han afrontat la realitat municipal (més que ningú altre), han fet possible que es pogués complir el nostre objectiu: un model de poble diferenciat, actiu i despert, avançar en els projectes socials i culturals, mantenint la qualitat dels serveis municipals i oferint la proximitat dels mateixos a la ciutadania.
Aquestes persones, lluny que sentir-se privilegiades per treballar per una institució pública (amb la seguretat laboral que això comporta), s’hi han sentit per poder fer feina pel poble i els seus veïnats. S'han sentit els primers responsables per que les coses funcionassin i estassin a punt, per que cap veïnat tingués les queixes habituals d’una administració pública.
Pens que l’èxit d’aquest objectiu, resideix en els mateixos treballadors i treballadores: compartien el compromís dels qui governaven per arribar al màxim de les quotes de benestar, seguretat, serveis comuns i oferta d’espais públics.
Més enllà del sou que cobren per la seva feina, la seva implicació és impagable.
Després de tants d’anys, més que treballadors, han esdevingut companys, per que hem treballat pel mateix: Vilafranca. La fidelitat amb el projecte de poble, ha fet que el grau d’implicació, anàs més allà de les seves funcions, horari de treball o sou percebut pel treball que li pertoca realitzar.
Quan vaig entrar, eren ben poquets. Els anys, l’ampliació dels serveis públics i les competències adquirides, varen anar agafant forma a partir de la incorporació de noves persones que s’anaven inscrivint a la plantilla municipal. De fet, si mal no record, de les 8 persones que treballaven a la Sala l’any 1987, el 2011 ja eren prop de 30. Però tenint en compte que les instal·lacions i edificis públics, havien passat de 3 a 10. Que s’han implantat serveis com promoció cultural, promoció econòmica, serveis d’Escoleta, Teatre, etc, etc, etc, etc, etc. A més d’ampliació del serveis de policia, manteniment o de neteja.
Ara record amb especial la jubilació dels dos Peres, el de Sa Plaça i el de Sa Punta (que malauradament va morir poc després) o d’En Guillem Coixiner i na Margalida se Son Perxana. Persones les quals me desperten un profund respecte. O les de neteja, que sempre tenen la rialla a punt. Les de les oficines, que aguanten les envestides. Els de la brigada, que sempre tenen solucions a tot. Les nines de l’empresa municipal, ben feineres. Els policies, molt bons professionals. Na Cati de promoció, en Jordi de Cultura o la treballadora social, na Magda, que no miren el rellotge per que la feina surti. Les educadores de l’Escoleta, el professors de l’escola de Música, en Tomeu de la Biblioteca o les educadores de carrer, que fan un treball callat, però afectiu. I tants i tants d’altres que deix sense nomenar, però que han estat la politja que a mogut el model de poble que he perseguit tots aquests anys.
Potser son treballadors de l’Ajuntament, però es mereixen que els senti com companys, sense ells, res de tot això hagués estat possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada