Una curiositat sobre Vilafranca:
És de
quan els vilafranquers testamentaven coses així: "elegesch sepultura al
meu cadaver en lo fosar de la Iglesia de Vilafranca". Era dia 9 d'agost
de 1777 quan Mateu Gayà dictava les seves darreres voluntats. El fossar
de l'Església de Vilafranca es va deixar d'utilitzar a mitjan segle XIX
quan fou traslladat al cementiri actual.
A aquesta escriptura també es pot llegir com es donaven a l'esglésa "deu lliuras moneda de Mallorca, de las quals vull sien satisfets i pagats tots los gastos de la mia funeraria y mes de mon entrerro i que el die de mon enterro, hem sia cantat ofici cos present i salve en cada altar de dita Iglesia".
He d'agrair a Amador Barceló Garí
que m'hagi deixat un grapat d'escriptures antigues de la família on he
pogut trobar molts hàbits i costums dels primers vilafranquers.
A la següent imatge podeu veure on estava ubicat el fossa. Ocupava part dels terrenys on després es va construir l'iglèsia nova. Aquest espai és va habilitar -amb tota probabibiltat- al voltant de l'antic oratori -part d'on actualment hi ha la part vella de l'esglèsia -. El 1685, amb la creació de la vicaria -i on es podien impartir secraments a Vilafranca-, els primers difunts vilafranquers, ja eren enterrats a aquest lloc i se'ls podia fer el funeral a Vilafranca mateix. Per tant, el fossar és tan antic com el mateix poble.
