Na Xisca Bauçà: el meu referent.

Vull personalitzar en Xisca Bauçà, a tots i cada un dels regidors i regidores amb els que he compartit la responsabilitat de defensar el projecte de Vilafranca a l'Ajuntament els meus 24 anys de política municipal.

Rellegint el discurs t'acomiad de Batle, vaig xerrar d'ells amb aquests termes: “No havia pretés mai arribar tan lluny ni tans anys en política: d'això ja s'en va encarregar la gent que m'ha anat donat suport aquests anys, els veïnats que m'ha votat i les circumstàncies que m'han empés a ser més ambiciós per aconseguir un poble una mica millor. Però res d'això és possible -i ho he tengut clar des del primer minut que vaig estar en possessió del càrrec de batle-, sense estar envoltat d'un equip de persones sòlit i que compartís els meus mateixos objectius. Mai he volgut ser abanderat de res, no és la meva idea de la política. Però si que he volgut donar la cara per les persones que lluiten dia a dia al meu costat. Sé que volen un poble millor, sé que les seves intencions són les d'aconseguir que Vilafranca progressi adequadament. Aquestes persones, aquest equip, mai m'ha abandonat i són on m'he recolzat per prendre les decisions que han marcat un abans i un després de moltes de coses. Ells han hagut de compartir les meves reflexions, els meus dubtes, la meva incertesa i, a la vegada, m'han esperonat quan m'he excedit de massa dubitatiu i que això podia representar una retrocés en alguna de les iniciatives que pensàvem per Vilafranca. Aquest equip de persones s'ha mantingut aquests de 10 anys; si que ha canviat el seu nom, uns hi han estat poc temps i els altres més, alguns hi han participat més que els altres, però al final, sempre hi han estat pel bé del poble i per orgull meu”.

Tot va començar el mes de febrer de 1987, quan em proposaren entrar en la vida política de la ma dels components de la llista del PSM. I la meva primera intervenció pública, va ser al local de Ca na Caia a un míting electoral on també hi participà Josep Estelrich “Turricano” i el nostre cap de llista Josep Sansó “Mercader”.

Ara després de 24 anys, la darrera intervenció pública d'un membre del meu equip municipal ha esta Xisca Bauçà, Regidora d'Educació. Va ser el passat dissabte, 3 de juny, en motiu de la cloenda del curs de l'Escola de Música al Teatre municipal.

Persona d'empenta, intel·ligent, feinera i desperta, na Xisca m'ha donat autèntiques lliçons del que pot fer una persona que creu amb el seu poble i estima la tasca que li han encomanat les urnes. No ha deixat defallir els seus companys d'equip en les hores difícils i ha estat la primera que s'ha aferrat a la feina en els moments que no n'hi havia abastament. Però, amb la seva gestió al front de les àrees de govern, ha demostrat que el compromís per les coses que creu i defensa, combinat amb el seny i la sàvia interpretació de quina és la millor solució als problemes, fan que qualsevol cregui amb el projecte que ella defensa. I tot això, essent mare de tres fills en edat de ser atesos, esposa, i a la seva feina, amb responsabilitats directives, sempre ha trobat una estona per dedicar-se, amb total abnegació, a la tasca que li havia encomanada els vilafranquers i vilafranqueres.

Per motius que no venen al cas, no vaig poder assistir a la cloenda i em vaig perdre el seu discurs. Però ja m'han informat de les seves paraules i compartesc amb absolut, les emocions que desperta acomiadar-se, després de tant de temps, d'una de les tasques per la que hi has invertit tant.

Potser ara entenc com, a través de la recerca històrica que he realitzat sobre la República i la Guerra Civil a Vilafranca, Xesc “Panxeta” i Andreu “Panxeta”, repadrí i padrí -respectivament- de na Xisca, foren les persones respectades i admirades pels vilafranquers de les hores. Des del seu republicanisme, actuaren sempre amb seny i es convertiren en referents polítics de l'època.

Vull personalitzar amb ella, a tots ells, homes i dones que han esdevingut part de la meva vida i que han volgut compartir les seves inquietuds polítiques mirant cap al mateix horitzó: Pep, Joan, Tomeu, Toni, Tomeu, Catalina, Damià, Rafel, Catalina, Tomeu, Salvador, Jordi, Pep, Jaume, Jordi,, Joan, Maria Antònia, Pere, Carme, Xisca, Tomeu, Paca... Ells són els que han fet possible que tengui aquesta visió de la política municipal.

I és així, els meus referents polítics a la Vila, són tots els companys i companyes que aquests 24 anys han fet costat al mateix projecte que jo tenia: aquells que a l'any 1987 estàvem a l'oposició, els que el 1991 aconseguírem la primera majoria, els que el 1999, 2003 i 2007, s'afegiren al meu equip per estirar del poble per assolir un model de poble i un projecte de societat que perdurarà durant molt temps... A aquests homes i dones, no seran suficients les gràcies que als hi pugui donar ja que són mereixadors del meu respecte i de el de tots els vilafranquers i vilafranqueres.