“L’Or de Moscou” del P.P.

L’estratègia de manipulació de la informació per tal de mantenir el missatge electoral, ha empés al P.P. a manipular l’opinió dels ciutadans i guanyar-se el rèdit de vots per entrar dins les institucions. I això és massa semblant al missatge de Franco sobre “l’Or de Moscou” per mantenir-se en el poder durant 40 anys.

 El juliol de l’any 1936 un grup de militars s’alçaren contra la II República. S’iniciava així la Guerra Civil. Mentre les democràcies europees signaven un Pacte de no Intervenció (l’agost de 1936), mentre els règims feixistes d'Alemanya i Itàlia, donaven tot el seu suport al militars alçats.

El Govern de la República, per tal de garantir el subministrament d’aliments per a la població i per la compra d’armes, dipositava la tercera part de la reserva d’or del Banc d’Espanya a França com a garantia per gaudir de doblers suficients per fer front a la contingència de la guerra.

Però l’avanç de la guerra requeria més esforç econòmic i l’únic estat europeu que va voler fer de “banquer” al Govern de la República, va ser Rússia. Així, el mes de setembre de 1936, es traslladà la resta de la reserva (unes 500 tones d’or) cap a Cartagena, i d’allà, cap a Moscou. Aquest or serviria d’aval per aconseguir el subministrament humanitari i bel·lic fins a finalitzar la guerra (de fet, no fou suficient).

Tot aquest pla de finançament, havia estat ideat per Largo Caballero, President de la República, i el seu Ministre d’Hisenda, Juan Negrin.

Quan Franco anuncià la victòria del bàndol nacional i la rendició de la República (1939), les noves autoritats franquistes posaren el crit al cel en trobar els soterranis del Banc d’Espanya ben buits. Aquí s’inicià un dels mites que Franco i el seu exercit de propagandistes utilitzaren fins al final de la dictadura: “Rússia ha robat l’or dels espanyols”.

L’any 1956, el fill de Juan Negrin (exiliat a França) després de la mort del seu pare, lliurà tota la documentació al colpistes on s’hi especificava que l’or havia servit per al finançament de la contingència bèl·lica i per alimentar la població (aïllada de la resta del món) que havia quedat dins la part republicana.

Franco, amb tota aquest informació a la ma, va continuar alimentant el mite fins a la seva mort, obviat la veritat i criminalitzant els “comunistes”.

Aquests dies, he assistit perplex al llançament del missatge del “victoriós” Partido Popular, que els calaixos de les institucions governades pels que “no eren dels seus”, ben buits. Que amb el que als hi deixen, just just podran pagar les nòmines dels funcionaris o les factures dels proveïdors.

Com he dit, i curiosament, sols són els “altres” els que han tudat els doblers, que han deixat les comunitats autònomes i els ajuntaments endeutats fins a la desesperació. Mira tu per on: en el rànquing d’endeutament municipal, dins el Top-Ten, 8 dels 10 municipis més endeutats, són del P.P. A la vegada, la comunitat autònoma més endeutada de l’Estat Espanyol, és la Valenciana, també governada per Camps, del P.P.

Però bé, com he dit moltes vegades, “la mentida té les cames curtes”. El P.P. s’haurà de menjar les paraules i governar, i pagar nòmines i proveïdors, i treure el País de la crisis, i no fer retallades socials, i...

El que més em rebenta és que mai demanaran disculpes per això. Però bé: això jo ja ho sabia.

(Si voleu conèixer una mica més sobre "l'Or de Moscou", clicau aquest enllaç)