DEJA VU o quina coincidència més odiosa

Hi ha coincidències odioses -tant en els esdeveniments com en les persones- que ens fan cercar les causes i els motius d’allò que succeeix i que ens han indignat. Aquestes coincidències són fruit de la pròpia experiència, d’allò que hem aprés o llegit i a circumstàncies personals que en avoquen un “Deja vu” (allò “ja vist”).

Dia 18 de juliol de 1936, tot canviava dins la societat: les persones i la llibertat foren qui més ho patiren. L’entrada triomfal del colpistes, capgiraven els conceptes “democràcia”, “participació” i “drets” (en el fons, tot és el mateix). Aquests dies, ha estat (fruit dels esdeveniments) que no hagi tingut el meu propi “deja vu”. Aquí vos deix unes dades i que cada un en tregui les seves pròpies conclusions:

 - La depuració de funcionaris públics a partir del cop d'estat del juliol de 1936, va cobrar-se una víctima: Mateu Oliver, “Coves”, que va estar cessat de la plaça de fosser per no voler signar l'adhesió al Moviment. Dia 27 e juliol, es comunica al Govern Civil que la nova Comissió Gestora, va prendre possessió i es posava al front de la primera institució del Vilafranquers.

L’adhesió del emprats públics al Movimiento Salvador de España, era obligat. Els funcionaris o empleats municipals que no signassin aquesta adhesió al nou règim, d'entrada, perdien sou i feina temporalment a l'espera d'una sentència o pena que sempre seria major.

Dia 2 d'octubre, es va remetre al Governador Civil el llistat dels empleats que havien signat l'adhesió al Nou Règim.

Mateu Oliver Pomar. Més conegut per l’Amo en Mateu Coves, era l’Enterrador Municipal i Guàrdia Rural. Era funcionari de l’Ajuntament de Vilafranca des de dia 26 de març de 1933. Era un home apolític i que ma havia participat amb esdeveniments de caire públic. El sancionaren per no voler signar el document d’Adhesió a la Causa Nacional. Va ser apartat del servei i suspès de sou i feina dia 30 de novembre de 1936 i per un període de 3 anys. “Que hallándose comprendido en el Art. 3º del Decreto de la Junta de Defensa Nacional de 13 de de septiembre último se ha acordado por la Alcaldía suspenderlo de empleo y sueldo”. Mateu Oliver “Coves”, va estar 3 anys apartat i va recuperar la seva feina per que cap altre vilafranquer va voler exercir aquesta feina. Mai va ser compensat.

- Dia 13 d'octubre de 1936 es sol·licità permís al Comandant militar de Balears per que donés permís al soldats de Vilafranca per poder acudir als actes de dia 18 d'octubre de la col·locació de la Bandera Nacional i de la bendició i col·locació dels crucifix a l'Escola Graduada, a la mateixa, es convidà a l'autoritat Militar i es va donar permís als soldats per que hi assistissin.

- Dia 27 de febrer de 1937, a través d'un decret, es va establir el “Himno Nacional” com a himne en els territoris conquerits pels colpistes -Aquest himne era conegut com la “Marcha Granadera”- . En aquest mateix decret, es varen crear els Cantos Nacionales oficials pel actes protocol·laris i militars –En aquest cas, l'himne de Falange espanyola “Cara al Sol” i l'himne de “La Legión”. Franco va protocol·litzar aquests actes a través d'una disposició de dia 17 de juny de 1942, en la qual s'establí la forma d'utilització dels himnes i els tipus d'actes en els quals si aplicarien. Així, en aquesta mateixa disposició, va establir la salutació falangista com a oficial: “Artículo tercero.- Se establece como Saludo Nacional el constituido por el brazo derecho extendido en dirección al frente, con la

mano en prolongación del mismo, abierta, sus dedos unidos y algo mas altos que la cabeza”. Part de la lletra d’aquest himne, diu així:

Cara al sol con la camisa nueva
que tú bordaste en rojo ayer,
me hallará la muerte si me lleva
y no te vuelvo a ver.

...

Volverán banderas victoriosas
al paso alegre de la paz
y traerán prendidas cinco rosas:
las flechas de mi haz.

  

- Dia 31 d'octubre de 1936, el Governador Civil, Mateo Torres, publicà una Circular (BOPB nº 10909 de dia 3 de novembre de 1936) en la que s'ordenava l'ús exclusiu de la llengua castellana a les escoles:

”En todas las clases de los Centros de enseñanza primaria y secundaria, oficiales y particulares, las explicaciones se darán en lengua castellana, tanto por ser la oficial del Estado, que todo ciudadano español viene obligado a saber, como por se vehículo principal de la cultura patria y nexo espiritual de nuestra unidad nacional. La lengua vernácula sólo de empleará cuando necesidades de carácter pedagógico lo exigieran para esclarecer vocablos o expresiones cuyo sentido no acertaran a comprender. Los respectivos Inspectores cuidarán y me responderán del cumplimiento de esta circular”.