Capçalera

Aquest BLOG és una petita aportació des del pensament, l'opinió i el debat de les qüestions que més m'inquieten. Tot des del meu compromís polític, social i cultural. Vos anim a que en faceu part.

diumenge, 7 de juliol del 2013

Imposició vs. Consens

Ja vaig advertir a una de les meves entrades anteriors “què es presenten un parell de setmanes de polèmica arran de una iniciativa municipal que aixecarà crosteres”. 


Així ho hem pogut viure: divisió d'opinions que han derivat en enfrontaments personals.
Ho vaig titular “No es pot tenir tothom content”, per què ja es veia venir que alguns interessos particulars sobre la utilitat de la reforma del centre del poble -que també implicava una reforma de circulació-, es veurien afectats. I això molt abans del que molts s'imaginen -diria que fa 10 anys enrere-.
Dic que es veia venir per què ja a les hores, l'amenaça de “el dia que entrin el meus, canviarem això”, no quedaria en unes simples paraules i que es passaria a l'acció com així ha estat.
És complicat fer una recopilació de totes les amenaces, excuses i despropòsits que en qüestió de dies, han envaït les nostres vides. No hi ha hagut trobada, berenar, dinar o cafè, que no hagi sorgit aquest element que distorsiona la vida tranquil·la dels veïnats vilafranquers.
Alguns hi diran que ha estat una provocació, altres que això és “en benefici de tots”... Per a mi, ni tan alt ni tan ros: el model escollit ha estat el de la imposició i no el del consens. I en el fons, aquesta és l'única diferència de model de poble entre els que ara comanden i els que abans governaven. És el model IMPOSICIÓ vs CONSENS.
Saber que si comptes amb l'opinió dels ciutadans i als fas partícips de una idea, aconseguiràs el CONSENS que et du a l'avenç i el progrés del teu poble. Però, quan decideixes aplicar el model de la IMPOSICIÓ, ho fas des de a què i qui beneficies i per adornar-ho, quins arguments i excuses hi poses.
I com és més bo d'agafar un mentider que un coix, aquí en teniu unes quantes d'aquestes excuses i arguments.
  • Les canonades estaven a l'inrevés: A l'inrevés comparat amb què? Cap on anava aquest inrevés? Si fos així, hauríem de demanar explicacions als tècnics de carreteres i als polítics municipals quan es va fer aquesta obra -per cert, en mans de Alianza Popular -ho dic per què les canonades de pluvials es varen col·locar al mateix temps que la primera fase del clavegueram, allà, pels 80.
  • Les “tuberies” estan plenes de rates: hauríem de fer una campanya de desratització idò, no? Les rates s'eliminen en verí i paranys, no retirant les canonades. Si aquest és el sistema que ha trobat l'Ajuntament per acabar amb les plagues de rates, beurem oli tots, per què ens aixecaran el poble per què n'hi ha per tot de rates.
  • Una dona va caure amb un ferro de sa carretera: i jo en sé una que va caure al portal de l'església i mai me va passar pel cap esbucar-la.
  • Donam feina a empreses vilafranqueres: a totes?
  • Els cotxes es podran aturar a comprar així: amb cotxe? És necessari anara comprar amb cotxe? O no saben el metres quadrats d'aparcament que hi ha envoltant a la carretera?. Potser no s'han llegit l'Estudi de Mobilitat de Vilafranca?
  • Així com ho varen fer l'obra els d'abans, no estava adaptat als discapacitats: idò vaja, serà interessant mirar l'informe tècnic i el dictamen de l'arquitecte o l'enginyer que ho diu a això. Per què mentre no es demostri el contrari, qualsevol polític que governi -en el seu cas, que comandi- no té paraula de Déu. Sense un dictamen, las seves paraules són tan buides com el projecte de poble que s'ens vol imposar.

Es podria seguir en més, però és diumenge i també tenc dret a descansar de tant despropòsit.
I bon estiu a totes i tots, tant si és per consens com per imposició.

dissabte, 22 de juny del 2013

No es pot tenir tothom content

Aquests dies m'han advertit què es presenten un parell de setmanes de polèmica arran de una iniciativa municipal que aixecarà crosteres.


La cosa va de desmuntar un tram de les voreres de la carretera de Palma al seu pas per Vilafranca per empetitir-les, per així, donar cabuda a més cotxes i a més espai per aparcar-los. En una paraula: com si es decidís estrènyer les voreres de les Avingudes de Ciutat -cas per cas, i salvant les distàncies, és l'eix circulatori més important- ja què és més prioritari que hi aparquin cotxes, i clar, en detriment dels vianants.
Reflexionat-hi una mica, no m'imagin que a l'amo en Llorenç amb 96 anys o madò Maria, amb 76, als hi importi gens que hi càpiguen més cotxes, per què ells ni en tenen ni l'han usat mai. Però, per aquelles coses de la modernitat, és veu que és més important anar a comprar amb cotxe que acabar amb la tranquil·litat que les persones puguem caminar per les voreres. Tot molt SNOB per un poble que recula amb serveis, prosperitat econòmica i en model de convivència.
És curiós que un poble on la seva distància més allunyada entre extrems urbans no és més gran que un quilòmetre i què, la zona que es vol modificar, no estigui més allunyada de 500 metres de qualsevol dels extrems urbans de Vilafranca i què ara es vulgui pretendre que sigui més prioritari poder arribar-hi en cotxe que caminant. I això què, com a màxim, està 500 passes !!!. És curiós.
Però, n'hi haurà que pensarà què sí és possible fer compatible cotxes, comerços i voreres estretes. Hi haurà que defensarà aferrissadament aquesta teoria... Això sí: amb la vehemència dels que no tenen arguments i t'acaben anomenant "toca collons".
No vull pensar què un dia, l'amo en Llorenç i madò Maria -amb el seu carretó "d'anar a comprar"- es topin i un dels dos hagi de deixar pas a l'altre perquè ambdós no hi caben sobre la vorera. Serà d'escoltar el que diran i com, a la seva edat, intentaran treure una conclusió a la situació que als ha sobrevingut. Supòs que un dirà "i tots dos no passam" i l'altre li contestarà, " i jo ja ho veia venir que no hi cabríem". El qui baixi de la vorera, s'aferrarà al retrovisor del cotxe que hi haurà aparcat com a mesura de salvació per no pegar de barres. L'altre li advertirà "... mem si ara cauràs!!! No amollis es mirall". Amb aquesta sortirà l'amo del cotxe i als hi dirà "mem si ara m'espenyareu es retrovisor !". Tot molt còmic fins que, un dia, algú dels dos, prendrà mal i les rialles s'acabaran.
Mentre això passarà, algú, amb la seva vehemència desquiciada proclamarà "i no es pot tenir tothom content !!! Saps si aquells de ses esquerres no ens haguessin deixat sense doblers...". I amb aquesta l'enterram.



dimecres, 19 de juny del 2013

Canvi d'imatge del Blog

Com podeu comprovar, he fet un petit canvi d'imatge i d'estil al blog... Ja començava a ser hora de fer-hi alguns retocs per tal d'actualitzar-lo.
En un parell de dies, faré una actualització dels enllaços i imatges relacionades. A la vegada, vos vull demanar ajuda per si me voleu recomenar alguna web interessant i que estigui relacionada amb els continguts de'aquest blog.
Aprofitaré per donar les gràcies als que m'he fet comentaris i recomenacions relatives a "ja és ben hora que canviis una mica l'estètica del teu blog".

divendres, 14 de juny del 2013

Vilafranca, 200 anys de municipi.


L'organització dels actes dels  200 anys de municipi de Vilafranca de Bonany, m'ha convidat a participar a fer una de les xerrades, enmarcada dins el programa que es realitzarà en els propers mesos.
Pel que fa a la xerrada que donaré, serà el proper DILLUNS 22 de JULIOL a les 21:00 h (Festes de la Beata), amb el títol “Processos d'implantació i evolució històrica del terme municipal de Vilafranca: les fites del terme municipal - fites amb història-”. 
Bàsicament és fonamenta sobre el terme municipal de Vilafranca, tal com el coneixem actualment, i com ha estat la conseqüència de segles de demandes, plets i renúncies. Dels antencedents de la Cúria Baronial a la implantació del primer terme municipal el 1813 i la seva posterior ampliació (1925). Així doncs, faré és un recorregut històric per la creació del municipi que entra en estudi dels detalls de les fites que encara es conserven.



(Fita dels tres termes, Boscana)



dijous, 6 de juny del 2013

SI VOLEM TREN DE LLEVANT

Aquests dies podem assistir a una de les decisions del Govern Bauzà que més em dol: l'eliminació del projecte ferroviari de portar el tren de Manacor fins Artà.
I ho fan amb amb la suposada excusa dels doblers. Lluny d'això, Madrid ja va signar el conveni ferroviari pel que el Govern Balear rebria el suport econòmic per poder culminar aquesta obra.

Quan he dit que em dol, és per no tant sols per motius ideològics -crec amb el transport públic com a fórmula sostenibilitat, d'igualtat i servei social- , si no què, també, me porta a la implicació personal.

Des de ben petit he estat defensor del tren. El meu pare en va ser treballador de Ferrocarril de Mallorca. Era fogoner d'aquelles màquines de vapor que varen córrer per tots els indrets de Mallorca. Ell em va inculcar els beneficis que el tren pot dur als ciutadans, a més, al ser un servei públic, tothom en surt beneficiat.

Record què parlava amb ràbia el desmantellament de les línies i s'angoixava quan passaven els anys i no hi havia Govern que no cregués que fos possible recuperar el tren per a tots els mallorquins.

Una de les darreres sortides que va fer, va ser acompanyar-me a la Marxa pel Tren de Llevant, l'any 2003.

Allà es va trobar amb vells companys de professió que, com ell, també assistien a la Marxa. Tots coincidiren amb la necessitat de recuperar la xarxa ferroviària a Mallorca i que la meva generació podria veure-ho realitzat si ens hi posàvem.

Ara que han passat 10 anys, assistim a la nul·la implicació del Govern Bauzà a que això sigui possible. Potser me doni més motius per agafar el relleu d'aquell grapat de treballadors ferroviaris que es trobaren a l'estació de Son Servera, ara fa 10 anys, i en conxorxaren per no defallir per reclamar un tren per tots.


(El meu pare va participar a aquest documental "Vies de futur" sobre el tren a Mallorca -min.3,25- )


Si voleu veure el documental complet, aquestes són la part 2 i 3.



dilluns, 3 de juny del 2013

Oportunitats perdudes

Aquest primer de juny passat (igual que tots els 1ers de juny) és la data que es celebra el dia de "Les Vilafranques d'Europa". Així ho va acordar -l'any 2009-  l'Associació de Vilafranques d'Europa, per tenir un dia en comú per commemorar que hi ha la voluntat de 8 milions d'europeus que viuen a 50 pobles amb el mateix nom.

(El logo de l'entitat)


Com he dit, aquesta data, lluny de constar de celebracions festives, pretén que els veïnats prenguin consciència de la importància de la construcció europea. De fet, els anys 2010 i 2011 es va realitzar aquesta celebració que, amb la col·laboració dels centres educatius del poble i de diferents entitats, apropàrem als nostres veïnats, els avantatges de pertànyer a aquesta associació i les possibilitats de futur -en tots els sentits- de cooperar amb les vilafranques europees per tal d'assolir objectius comuns.


(Cartell de commemoració del dia de les Vilafranques d'Europa -2013- a Villa Franca de Xira, Portugal)
 
Ara ens trobam que de tot allò: res en queda. Dels esforços invertits i dels contactes realitzats, tot ha quedat relegat a l'oblit. I els motius de tot plegat, es resumeixen en un de sol: MENFOTISME.
El PP de Vilafranca, va vendre al seu entorn, que això de les Vilafranques d'Europa era "anar de sopars i de festa". A més, d'un interès nul per intentar entendre els objectius.
Però, el més preocupant, és deixar perdre una gran oportunitat que en aquests temps de crisi és tan necessària pel nostre poble: un potencial de 8 milions d'europeus per venir a conèixer el nostre poble o, el que és el mateix, 50 pobles i ciutats per fer pinya per aconseguir fons europeus a través de l'associació que ens uneix.
Però, com amb molts altres casos, s'ha intentat revertir una iniciativa que és positiva pel poble, per deixar-la en no res.
(Notícia apareguda a la premsa amb motiu de la trobada realitzada el 2009)

És en accions com aquesta, com es demostra si existeix o no projecte de poble. Això marca el punt on un govern municipal té o no compromís anvers el futur del poble que administra. 
Mentre tant, amb aquest model de "viure al dia i ja veurem que farem demà", sols és un demostració de la poca inventiva i gens d'inquietud per intentar traçar el camí cap un futur cert del nostre poble.

diumenge, 5 de maig del 2013

Presentació de l'ARA BALEARS a Vilafranca

L'acte serà el proper dijous, 9 de maig a les 20.30h a Sa Rectoria Vella -Vilafranca-.
A partir de dia 23 de maig, comptarem amb el nou Ara Balears, un diari del món que vé.La gent de Vilafranca podrà conèixer de prop les novetats d'aquest mitjà, les persones que formaran l'equip i la manera de col·laborar-hi