ARTICLE ÍNTEGRE REDACTAT PER LA REVISTA "TEMPS DE LA MEMÒRIA" DE L'ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA.
Vilafranca dóna una passa enrere en la recuperació de la memòria.
El passat dia 20 de setembre, la premsa mallorquina es va fer ressò de la denúncia de l’Associació Memòria de Mallorca sobre la desaparició del quadre-homenatge de les víctimes de la Guerra Civil a Vilafranca.
Aquesta denúncia pública, arribava després d’assabentar-se que havia estat retirat aquest símbol de la Sala de Plenaris de l’Ajuntament. Però curiosament, els del Govern Municipal -quan saberen que MdM havia realitzat el comunicat de premsa-, emeteren una nota de premsa explicant que el quadre havia estat “robat” durant la Festa del Meló – celebrada dia 3 de setembre-.
L’esperpent no podia arribar més lluny quan el mateix dia –20 de setembre- a declaracions fetes a IB3, el batle de Vilafranca deia textualment que “el quadre l’ha robat el mateix que se'n và dur la bandera”. Aquest darrer fet es referia a que durant la festa, algú va robat la bandera espanyola de la balconada. Prosseguia en les declaracions el màxim responsable del govern municipal sobre la desaparició dels dos símbols –la bandera i el quadre-: “això és qualcú que vol fer barallar les dues bandes”. Frase enigmàtica de la que si en feim una lectura ràpida pot expressar que a Vilafranca hi ha els de la banda de la bandera espanyola, i els de la banda del quadre. Dues bandes que jo no veig enlloc, però bé: si és Batle que ho diu...
Amb tot aquest embolic, crec que s'hauria de començar pel principi.
Als anys 80, hi hagué diferents intents de fer públic que calia fer un reconeixement públic a la víctimes de la Guerra Civil –sense gaire ressò-. Aquestes demandes sortiren en els mitjans de comunicació locals –primer la Revista Santa Bàrbara i després a la revista Es Molí Nou- per part de represaliats i les seves famílies. Record especialment tota una sèrie d’articles de Bartomeu Estrany “Puil” (regidor d’E.R.B. de la Comissió Gestora l’any 1936 i posteriorment empresonat) on incidia en la necessitat de fer un reconeixement públic de la República, dels homes i dones que varen patir la repressió i denunciava l’oblit de totes aquelles persones que havien “perdut la guerra”.
L’esperit d’aquella demanda, la mantingueren tota una sèrie de gent que no volien el silenci per resposta i que, encara que passassin anys, necessitaven que el poble de Vilafranca rendís comptes a la memòria col·lectiva i fes un acte de desgreuge públic de totes aquelles persones que patiren i perderen tant.
Després d’una iniciativa municipal de l’equip de govern de Més Vilafranca, l’any 2009, es va arribar a un acord amb el regidor d’UM (que formava part de la coalició de govern municipal) i després es va debatre amb els regidors a l’oposició del PP, una moció municipal per a recuperar la memòria històrica de Vilafranca. Si al principi Més Vilafranca i UM estaven d’acord en els termes i arguments de la moció, el PP no en va fer optar pel silenci no va fer cap aportació. Però al plenari on es va debatre, dia 10 de novembre de 2009, el PP va voler que en la moció hi constàs que –textualment de l’acta-: “el Sr Montserrat Rosselló –actual Batle i antic portaveu de l’oposició- vol que que consti que le general Goded va ser afusellat a Madrid dia 25 de Juliol de 1936”. La moció va ser votada a favor per unanimitat sense l'aportació del PP ja que es considerà fora de lloc. Aquesta darrera consideració cal tenir-la en compte per tot el que ha anat succeint el darrers dies.
Tornant al 2009, es realitzaren tota una sèrie d’actes i activitats relacionades amb la recuperació de memòria històrica entre els mesos de novembre i desembre. L’activitat principal, constà d’un acte institucional a l’ajuntament on hi participaren els familiars dels represaliats, membres d’AMdM, veïnats, i s'instal·là el quadre homenatge donat per Laura Riera, artista vilafranquera, perquè comanés per a sempre a la sala de plenaris com a testimoni de la voluntat dels vilafranquers i vilafranqueres, per a reconèixer les víctimes i els fets de la Guerra Civil i la dictadura de Franco.
Puc donar testimoni que el consens social fou prou ample i que la dita més repetida aquells dies fou “ja era hora”. Com s’ha fet referència, es realitzaren conferències dels historiadors Antoni Tugores, Arnau Company i Tomeu Garí. A més, es projectà el capítol dedicat a Vilafranca de “Memòria i Oblit d'una guerra” de TV-Mallorca. Un any després, al desembre de 2010, es va instal·lar una exposició sobre la història de l’Educació a Vilafranca i a Mallorca, on es va aprofitar per a ressaltar la figura de Miquel Mercadal, mestre en el període republicà i Batle de Vilafranca (1933).
Però, la victòria –en minoria- del PP a les eleccions municipals de 2011, va propiciar establir un pacte de govern amb Sa Lliga. Des del primer moment, volgueren demostrar que “moltes coses canviaran en aquest poble”. De fet, i després de 21 anys de no fer-ho, una bandera espanyola de grans dimensions, onejava a la balconada de l’ajuntament. Fins i tot es va fer esmotxar l’arbre de davant la Sala per que els veïnats la poguessin veure bé.
La nit de la berbena de la Festa del Meló, dia 3 de setembre, l’ajuntament es va habilitar pels músics i els organitzadors de l’esdeveniment. Però es veu que algú –no es sap si una persona o més-, aconseguí burlar la vigilància policial, la de Protecció Civil i la dels propis organitzadors, va arribar a la balconada (s’ha de recordar que la plaça era plena de gom a gom i el balcó dóna de ple a la plaça) i emportar-se la bandera espanyola. I si hem de fer cas al Batle, també s’emportà un quadre –i el seu marc- que pesa uns 10 quilos i fa més 1 metre, i aconseguí emportar-s’ho tot. Vaja, com qui pugui parlar del protagonista de “Missió Impossible III: Missió a Vilafranca”. El cas és que ningú se'n va témer de res.
Dia 6 de setembre, un periodista de Diario de Mallorca, es va dirigir a l'Ajuntament de Vilafranca per realitzar una entrevista al Batle. Al finalitzar la mateixa, el Batle decidí que la foto que volia per la notícia era la d’ell devora la bandera espanyola. Però quan va obrir la finestra i va veure que la bandera no hi era, va muntar en còlera. Va ser aquell instant, i no cap altre –o sigui, 3 dies després de la festa-, que algú se’n adonà que l'estendard espanyol ja no hi era. De fet, si repassau les notícies dels dies 7 i 8, tant a la premsa com a la TV, veureu que el Batle parlà de la bandera desapareguda als mitjans. Fins aquí cap referència al quadre.
Passen els dies i els regidors de l’oposició se’n adonaren que el quadre no hi era. La notícia va córrer per dins el poble ràpidament. A l’ajuntament ningú donava cap explicació, per tant, i en aquest cas, com el responsable principal d’una institució municipal és el Batle, sols ell podia respondre del fet.
Quan MdM va llençar la notícia, la millor excusa era la del “robatori”. Un furt sempre pot descarregar de responsabilitats al qui sap molt. Així doncs, aquest va ser la resposta: “el robaren amb la bandera”. No conformes amb aquesta resposta, foren molts els veïnats del poble que començaren a demanar explicacions i intentar esbrinar on havia acabat el quadre.
Puc constatar com hi ha dos testimonis que asseguren que es varen seure davant el quadre, el contemplaren i el comentaren el dimarts, 6 de setembre, dins la Sala de Plenaris quan esperaven al seu torn per resoldre uns documents de Cadastre. De fet, quan varen veure la notícia a la premsa, es sorprengueren molt: “Com és possible que el robassin el dissabte i dimarts encara hi era?”.
Tot plegat, m’ha semblat una pantomima, un despropòsit i un intent d'enganyar al poble amb informacions tergiversades. I això me preocupa molt. A la vegada que pens: com li deuen cremar les mans al qui el va despenjar i se’n va desfer d’ell. La persona que ho va fer materialment i els qui el protegeixen, estan molt interessats en que a Vilafranca es faci una passa enrere en la recuperació de la memòria.
Potser sí, el Batle té raó : “Algú vol fer barallar les dues parts”. Però pens què qui els vol fer barallar no és fora de l’Ajuntament, si no dins.
Jaume Sansó i Caldentey
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada