SI VOLEM TREN DE LLEVANT

Aquests dies podem assistir a una de les decisions del Govern Bauzà que més em dol: l'eliminació del projecte ferroviari de portar el tren de Manacor fins Artà.
I ho fan amb amb la suposada excusa dels doblers. Lluny d'això, Madrid ja va signar el conveni ferroviari pel que el Govern Balear rebria el suport econòmic per poder culminar aquesta obra.

Quan he dit que em dol, és per no tant sols per motius ideològics -crec amb el transport públic com a fórmula sostenibilitat, d'igualtat i servei social- , si no què, també, me porta a la implicació personal.

Des de ben petit he estat defensor del tren. El meu pare en va ser treballador de Ferrocarril de Mallorca. Era fogoner d'aquelles màquines de vapor que varen córrer per tots els indrets de Mallorca. Ell em va inculcar els beneficis que el tren pot dur als ciutadans, a més, al ser un servei públic, tothom en surt beneficiat.

Record què parlava amb ràbia el desmantellament de les línies i s'angoixava quan passaven els anys i no hi havia Govern que no cregués que fos possible recuperar el tren per a tots els mallorquins.

Una de les darreres sortides que va fer, va ser acompanyar-me a la Marxa pel Tren de Llevant, l'any 2003.

Allà es va trobar amb vells companys de professió que, com ell, també assistien a la Marxa. Tots coincidiren amb la necessitat de recuperar la xarxa ferroviària a Mallorca i que la meva generació podria veure-ho realitzat si ens hi posàvem.

Ara que han passat 10 anys, assistim a la nul·la implicació del Govern Bauzà a que això sigui possible. Potser me doni més motius per agafar el relleu d'aquell grapat de treballadors ferroviaris que es trobaren a l'estació de Son Servera, ara fa 10 anys, i en conxorxaren per no defallir per reclamar un tren per tots.

(El meu pare va participar a aquest documental "Vies de futur" sobre el tren a Mallorca -min.3,25- )


Si voleu veure el documental complet, aquestes són la part 2 i 3.