No es pot tenir tothom content

Aquests dies m'han advertit què es presenten un parell de setmanes de polèmica arran de una iniciativa municipal que aixecarà crosteres.

La cosa va de desmuntar un tram de les voreres de la carretera de Palma al seu pas per Vilafranca per empetitir-les, per així, donar cabuda a més cotxes i a més espai per aparcar-los. En una paraula: com si es decidís estrènyer les voreres de les Avingudes de Ciutat -cas per cas, i salvant les distàncies, és l'eix circulatori més important- ja què és més prioritari que hi aparquin cotxes, i clar, en detriment dels vianants.

Reflexionat-hi una mica, no m'imagin que a l'amo en Llorenç amb 96 anys o madò Maria, amb 76, als hi importi gens que hi càpiguen més cotxes, per què ells ni en tenen ni l'han usat mai. Però, per aquelles coses de la modernitat, és veu que és més important anar a comprar amb cotxe que acabar amb la tranquil·litat que les persones puguem caminar per les voreres. Tot molt SNOB per un poble que recula amb serveis, prosperitat econòmica i en model de convivència.

És curiós que un poble on la seva distància més allunyada entre extrems urbans no és més gran que un quilòmetre i què, la zona que es vol modificar, no estigui més allunyada de 500 metres de qualsevol dels extrems urbans de Vilafranca i què ara es vulgui pretendre que sigui més prioritari poder arribar-hi en cotxe que caminant. I això què, com a màxim, està 500 passes !!!. És curiós.

Però, n'hi haurà que pensarà què sí és possible fer compatible cotxes, comerços i voreres estretes. Hi haurà que defensarà aferrissadament aquesta teoria... Això sí: amb la vehemència dels que no tenen arguments i t'acaben anomenant "toca collons".

No vull pensar què un dia, l'amo en Llorenç i madò Maria -amb el seu carretó "d'anar a comprar"- es topin i un dels dos hagi de deixar pas a l'altre perquè ambdós no hi caben sobre la vorera. Serà d'escoltar el que diran i com, a la seva edat, intentaran treure una conclusió a la situació que als ha sobrevingut. Supòs que un dirà "i tots dos no passam" i l'altre li contestarà, " i jo ja ho veia venir que no hi cabríem". El qui baixi de la vorera, s'aferrarà al retrovisor del cotxe que hi haurà aparcat com a mesura de salvació per no pegar de barres. L'altre li advertirà "... mem si ara cauràs!!! No amollis es mirall". Amb aquesta sortirà l'amo del cotxe i als hi dirà "mem si ara m'espenyareu es retrovisor !". Tot molt còmic fins que, un dia, algú dels dos, prendrà mal i les rialles s'acabaran.

Mentre això passarà, algú, amb la seva vehemència desquiciada proclamarà "i no es pot tenir tothom content !!! Saps si aquells de ses esquerres no ens haguessin deixat sense doblers...". I amb aquesta l'enterram.