La retirada

Les insinuacions que cauen sobre les persones que s'han dedicat a "lo públic" de que s'han de retirar, és un extrem que jo podria compartir si parlam de renovació política i democràtica.

De la mateixa manera, es podria dir dels que han ostentat càrrecs rellevants dins entorns polítics però que quasi mai han participat de la política activa i que ho han estat per la seva vàlua professional.

Ho puc compartir, sí..

L'avantage que tenen -tenc- les persones que han -he- participat de la política activa amb càrrecs públics rellevants -en el meu cas local-, hem esdevingut personatges poc més que sinistres i que no mereixem respirar l'aire que ens envolta per que l'hem viciat de mala gestió pública. O encara més: som culpables de no se quants errors, de la crisis i de les 7 plagues bíbliques d'Egipte.

A vegades costa explicar a la gent "normal" a peu de carrer, els nivells de responsabilitat que comporta ser el cap visible de les diferents institucions i quines són les seves competències, però de mica en mica, els ciutadans i ciutadanes, van entenen com funciona el "què i el com" de la política i l'administració.

Com encapçalava a l'escrit -de les insinuacions que la gent que ens hem dedicat a "lo públic"- que ens hem de retirar, he dit que hi estava d'acord i compartesc els principis de que, un dia o un altre, s'ha de donar la passa per donar pas a nova saba política que vulgui assumir responsabilitats. Però és molt difícil que ens retirem de la política mai, ja que el bagatge de coneixement del funcionament de les institucions, seria una tudadissa de recursos humans.

Jo que he passat per el món local -i puc dir que conec de primera ma tots els racons, ets i uts del funcionament d'un ajuntament-, puc assegurar que em resulta molt complicat girar la mirada cap una altra part quan veig que aquesta administració no respon als ciutadans. Per què ara sóc un ciutadà i, precisament, ben format dins l'àmbit polític local. Potser és la meva forma d'entendre els conceptes d'administració i administrat el que m'empeny a dir la meva i posar-me al costat dels que veig més desafavorits.

Per tant, compartesc que és necessària una retirada de la vida política activa, però mai se'm podrà retirar de ser un ciutadà compromès amb els seus veïnats.

Continuu i continuaré fent la meva: ara sols responc davant mi.